Menjar dotze grans de raïm acompanyant les campanades al costat dels nostres éssers estimats ha esdevingut una tradició que ja abasta diversos segles. De fet, de forma popular a Espanya, aquest costum es remunta al 1909. Com que una collita excedent de raïms alacantins va provocar que es vendrien en grans lots per a la nit de Cap d’Any. Aquest fet es va popularitzar els anys posteriors aconseguint que el raïm adquirís una posició de bona sort i prosperitat.
Tot i això, si ens remuntem al 1880, a Madrid, queda constància d’aquest inici de la pràctica. Per això, els fets del 1909 només servirien per consolidar la tradició.
El 1880, l’alta burgesia va copiar el costum francès de fer festes privades per Nadal en què es bevia xampany i s’utilitzaven raïms com a acompanyament. Però, aquell any l’ajuntament va prohibir els festejos de carrer que se celebraven normalment a la Nit de Reis. De forma de protesta, una gran quantitat de madrilenys van decidir reunir-se a la Porta del Sol per escoltar les campanades del rellotge la nit de Cap d’Any i van començar a menjar raïms. El consum dels dotze grans de raïm va mantenir el seu caràcter de protesta i burlesc durant anys i acabaria per normalitzar-se i estendre’s tal com el coneixem actualment a la resta del país.
LA MÍSTICA DEL RAÏM
Des de la mitologia grega, el raïm és un fruit que s’associa a la germandat, la unió, l’alegria i el plaer o l’espiritualitat. Com hem esmentat, en l’actualitat és el fruit escollit per començar l’any nou, col·locant dotze grans de raïm davant de cada comensal per simbolitzar els dotze mesos de l’any. En aquest sentit, cada raïm menjar després de la corresponent campanada de mitjanit suposa la bona sort aquest mes.
ALTRES TRADICIONS DE CAP D’ANY AL MÓN
El costum dels dotze grans de raïm també es va traslladar a altres països d’Amèrica Llatina. Això no obstant, són molts els països que tenen una tradició diferent però igual de peculiar. Cal destacar que tant a Espanya, Itàlia i Xile s’ha de portar posada una peça de roba vermella per tenir un nou any ple de felicitat a l’amor.
A Grècia se sol cuinar un pastís anomenat Vassilopitta, a l’interior del qual es col·loca una moneda d’or o de plata. En canvi, a Itàlia és tradició menjar un plat de llenties estofades després de les campanades de mitjanit per atraure la prosperitat i la fortuna. A Dinamarca, la tradició de la nit de Cap d’Any és una mica més sorollosa. És costum trencar plats a la porta dels éssers estimats després d’aquest darrer sopar tan especial.
Finalment, des del Mercat Barberà del Vallès us volem desitjar la millor sortida d´any i fins i tot millor entrada d´any. Esperem que es compleixin els nous desitjos, els nostres seguiran d’acord amb enfortir el comerç local juntament amb els productes de proximitat.
